New article: Modelling invasive alien species distributions from digital biodiversity atlases

A new article recently published in Diversity and Distributions and led by Arnald Marcer from the CREAF, presents a novel method to derive fine-resolution species distribution maps which are robust enough to explain data at different scales present in biodiversity databases. The method takes advantage of the fact that, for some regions, abundant, quality, coarse-resolution data approximate the real distribution of the species.

Models were elaborated from scarce, biased, fine-resolution data using maximum entropy modelling. Then, once upscaled, they were further validated against coarse-resolution data. While for some species models that could explain data at both resolutions were obtained, for some others this was not possible. Therefore, caution should be taken when deriving apparently good models from such kind of data. When available, abundant, coarse-resolution data can be used to further validate this fine-resolution models.
 
Data from ten alien invasive species from the Biodiversity Data Bank of Catalonia were taken as a case study. Based on previous work, these ten species were carefully chosen to meet the equilibrium assumption made in species distribution modelling.

----------------------------------

Modelització de la distribució d’espècies invasores

Un nou article publicat a la revista Diversity and Distributions i encapçalat per Arnald Marcer del CREAF, presenta una novedosa metodologia per a obtenir mapes de distribució d'espècies a resolucions fines que siguin capaços d'explicar les dades de diferents escales presents en les bases de dades de biodiversitat. Aquesta metodologia es recolza en el fet que per a algunes zones existeixen dades abundants i de qualitat a resolucions grolleres que s'aproximen a la distribució real de les espècies en aquesta resolució.

Els models s'han elaborat mitjançant el mètode de la màxima entropia a partir de dades escasses i esbiaixades de resolució fina. Un cop obtinguts, els models s'han reescalat a resolució grollera i revalidat amb les dades en aquesta resolució. Per a algunes espècies ha estat possible obtenir models que expliquin les dades a ambdues resolucions mentre que per d'altres no ha estat possible. Per tant, tot i que aquestes tècniques ens permeten obtenir models aparenment bons amb poques dades i esbiaixades, aquests s'han de prendre amb precaució. Quan tinguem dades abundants i de qualitat a resolucions grolleres, les podem utilitzar per revalidar aquests models.

Per a l'estudi s'han utilitzat dades de deu espècies invasores del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. Les deu espècies invasores es varen triar curosament per tal de respectar l'assumpció d'equilibri present en els models de distribució d'espècies.

Marcer, A., Pino, J., Pons, X. & Brotons, L. 2012. Modelling invasive alien species distributions from digital biodiversity atlases. Model upscaling as a means of reconciling data at different scales. Diversity & Distributions.